miércoles, 11 de septiembre de 2013

Diada de Catalunya: lección de historia

Hoy los catalanes celebramos nuestra Diada. Celebramos, hoy, 11 de septiembre, la entrada de las tropas borbónicas en Barcelona un día como hoy de 1714.

Los hay, sí, que aprovechan el día para reivindicar. Unos reivindican, mediante cadenas humanas, la libertad. (Curioso oximoron). Otros, como el PP catalán celebran su nefasta posibilidad de hacer nada que no sea llevar la contraria. Sin embargo no entraré a opinar sobre ninguno de los dos. Lo único que un día como hoy me permite recordar es que hoy, por encima de independentismos, de confrontaciones y chanchullos políticos, por encima incluso de la crisis, por encima de todo, Cataluña y España perdieron la Guerra de Sucesión.
Sitio de Barcelona (11 de septiembre de 1714)





Sí, la perdió toda Cataluña por mucho que hubieran borbónicos catalanes y la perdió toda España, pues perdió a la casa de los Austria.

Los Austria, que desde el gran Felipe II iban de capa caída aún hacían algo bien, incluso el hechizado de Carlos II. Respetaban los usos y costumbres de cada uno de los reinos de las Españas. Y ya lo he dicho en otras entradas, cuando más grande fue España fue cuando menos una fue. 

La entrada de Felipe V no debía haber cambiado eso. No, Carlos II dejó en su testamento como condición sine qua non para que el Borbón heredase que debía respetar los usos y leyes de los reinos. Pero no lo hizo. Con la excusa de una guerra contra él no respetó tal testamento.

Y sí, digo con la excusa porque también Felipe IV tuvo que sufrir la gran revuelta del Corpus de Sangre en Cataluña. Con segadores entrando a Barcelona y degollando al virrey. Con tercios españoles perdiendo la vida para sofocar la revuelta. Con la pérdida del Rosellón y la Cerdaña en favor de Francia para poder sellar la paz. ¿Derogó, pese a todas esas pérdidas, Felipe IV los fueros catalanes? No. Pese a que el Conde-Duque de Olivares tanto lo ansiaba. No, porque no tenía derecho alguno. No, porque para ser Rey de España hay que ser entre otras muchas cosas, Conde de Barcelona. Y a tal Conde nunca le entraría en la cabeza derogar las leyes de sus propios condados.
Archiduque Carlos. Pretendiente al trono como Carlos III

Sin embargo Felipe sí lo hizo. Eliminó los fueros de la Corona de Aragón mediante los Decretos de Nueva Planta y así se comenzó a gestar aquello que arrastramos hoy en día. El Rey de España era, para los catalanes, antes su Conde que su Rey. Igual que el Rey era para un castellano primero Rey de Castilla y luego de España. ¿Permitiría Castilla que la gobernasen a la aragonesa? No, igual que no permitió que la gobernasen a la alemana con Carlos I. ¿Por qué iba un catalán a dejarse gobernar a la castellana?


Felipe de Borbón, impulsor de los Decretos de Nueva Planta


Y esto nos lleva a hoy, cuando cansados de ser gobernados a la castellana un gran número de catalanes reclaman la independencia para poderse autogobernar. No me parece esta la solución, y sin embargo es comprensible que así piensen algunos. Es comprensible, pese a que yo no lo comparta, que hartos de que se les rechace toda medida y solución para volver a un autogobierno que no quebrante la unidad de España opten por la huída.

Brillan estrellas en el horizonte para los que no queremos tener que elegir entre España y Cataluña, para los que queremos una España eficiente y bien gobernada, y una Cataluña igual. Margallo propone una revisión territorial en España sin tocar la unidad de ésta. 

Y ésto, señores, suena bien. Suena bien mientras sea una revisión con cabeza, que respete la historia y no la invente como se hizo durante la transición, con la creación de algunos engendros llamados Comunidades Autónomas que en su vida habían dejado de ser provincias. O la unión de Comunidades monstruosas que deberían estar separadas. Esto, sin embargo, es harina de otro costal y ya llegará el momento de debatirlo cuando se tercie. Hasta entonces, como digo, la propuesta de Margallo, señores, suena bien.

Quizás, 300 años después de que el declive de las Españas se hiciera patente con la entrada de Felipe V podamos celebrar una medida que lleve a una unión entre las Españas tal como la de un cocktail de James Bond. Agitado, pero no revuelto. 

Cataluña tiene una cultura, igual que tienen Galicia, Castilla o Andalucía sus artes y sus letras. Y todas esas artes y ese saber de cada una de las naciones que componen la gran nación forman en un crisol llamado España la cultura española. Spain is not Castille. Y este ha sido el gran error de sus gobernantes, pretender que solo existe una España a la imagen de la castellana consigue, como esta pasando ahora, que aquel que se de cuenta que no es castellano piense que no es español.

Para acabar y volviendo al inicio, recuerden que hoy es el Día de Cataluña, no de los independentistas. Recuerden que hoy se hace una ofrenda floral a un hombre, Rafael Casanova, que juró defender a España, y lo dijo en catalán. 









13 comentarios:

  1. Accepta la realitat, Catalunya és independentista per molt que quatre gats digueu aquestes coses.

    Avui més que mai VISCA CATALUNYA LLIURE!

    ResponderEliminar
  2. Una puntualització: Andalucia és una subcultura dins de la extensa cultura castellana. Dir que "Andalucía tiene su propia cultura" es como dir que Austràlia té la seua pròpia cultura, sense oblidar que els australians són igual d'anglosaxons que els americans, britànics, canadencs, etc.

    Andalucia, Lleó i Canàries foren repoblades per castellans. Per tot, "de aquellos polvos, estos lodos", i per mí són part de Castella. Això sí, amb les seues particularitats.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Estic d'acord amb la teva puntualització, estic d'acord que l'andalusa és una subcultura castellana amb un gran mestissatge amb l'anterior substrat morisc. També Canàries amb les seves particularitats és una subcultura castellana.

      Però de cap manera Lleó pot ser una subcultura Castellana, de la mateixa manera que no ho és Portugal. En tot cas la castellana seria una subcultura lleonesa doncs va ser Castella la repoblada amb lleonesos i el Regne castellà una escissió del Regne de Lleó.

      Lleó i Castella posteriorment van desenvolupar-se paral·lela però independentment, reconquerint el sud de la península fins que en un moment van tornar a unir-se les dues corones en el que coneixem com a Corona de Castella. Però que el nom de la Corona fos de Castella no fa que Lleó sigui castellana, igual que per que Catalunya fos de la Corona d'Aragó no fa que formi part de la cultura aragonesa.

      La cultura lleonesa s'exten fins a Zamora, passant per Salamanca i és independent de la castellana.

      Respecte la resta, sí, estic completament d'acord amb la teva puntualització.

      Eliminar
    2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

      Eliminar
    3. Gràcies per respondre.

      No conec molt bé la regió astur-lleonesa, pero em pregunte (des del desconeixement) si no ha sigut engolida culturalment pel centralisme castellanocéntric.

      La llengua aragonesa, les llengües extremenyes... no estan practicament extintes?

      Si els catalans i bascos hem sobreviscut culturalment enmig de la "ancha Castilla" ha sigut per que fèrem la revolució industrial al seu moment, vam desenvolupar indústria i amb ella moviments nacionalistes (la Renaixença, per exemple). A l'actual règim franquista-juancarlista li interessa i l'ha interessat la colaboració "de forma egoïsta" amb les èlits empresarials i bancàries de Catalunya i Euskadi. I això ens ha salvat de no esdevindre una cultura prop de la mort com la astur-lleonesa o l'aragonesa.

      Si m'equivoque, corregeix-me.

      Eliminar
    4. Espero que no et preguis malament aquesta resposta que et faré (i ho dic perquè hi ha molta gent tancada de ment que s'ho pren com si estigués criticant Catalunya -ja veus tu, un català criticant Catalunya per dir la realitat?-.)

      La indústria catalana no es va desenvolupar sola, es necessitaven uns diners per invertir-hi, i aquests no van sorgir màgicament. Una part va venir d'inversions fetes pel govern estatal davant la pressió de la burgesia basca i catalana. Una altra part va venir d'Amèrica ja que per molt que es cregui que Castella va ser la única en comerciar a Amèrica, això es va revertir al partir del Segle XVIII.

      Els catalans que van anar a fer les amèriques van deixar emprempta (fixa't sino que la gran majoria de licors caribenys tenen noms catalans (Barceló, Brugal, etc). Allà es dedicaven a la tracta d'esclaus (per molt que es tracti de negar aquesta part obscura de la història catalana, va ser certa, com a tot el món en aquella època) o al comerç i elaboració de productes amb les matèries primes d'allà.

      Per altra banda, el que dius de l'interés per col·laborar amb les èlits catalanes i basques no va ser només en una direcció. Per posar-te un exemple, els Godó, fundadors de la Vanguardia, no eren Comtes de Godó des de l'edat mitjana, ho van ser perquè Alfons XIII així els va investir. La relació entre la burgesia catalana i les èlits i gobernants de Madrid ha sigut sempre mutua, així com els seus interessos.

      No es pot entendre que Madrid busqués una ajuda a Catalunya sense que Catalunya hi rebés quelcom a canvi. Franco, mal que ens pesi, va ser qui va donar grans inversions durant la dictadura perquè s'instalès molta indústria a Catalunya (SEAT n'és un exemple). I aquesta relació mutua data des d'abans de la renaixença del Segle XIX.

      En matèria econòmica els catalans, fins fa pocs anys, no podiem tenir cap queixa respecte a les relacions amb el govern central (no així en matèria cultural, com va quedar clar durant el franquisme, però això ja va canviar amb la transició i amb l'immersió llingüística).

      Ja per finalitzar, i per acabar amb l'assumpte astur-lleonès. Dir que Lleó ha sigut assimilada per Castella i deixar-ho aquí és insultar la cultura lleonesa de la mateixa manera que si nosaltres ens haguessim deixat assimilar i no lluitessim per la nostra cultura. De manera que sí, Lleó ha sigut en part assimilada, però això no treu el fet que mai es pot dir que la cultura lleonesa és la mateixa (o una subcultura) que la castellana.

      Gràcies per la teva resposta.

      Eliminar
    5. 1- La raó per la qual els catalans tinguèrem accés a América tras la Guerra té una explicació que no té res a veure si Felip V era benevolent o malvat. Abans d'ell, España consistía en un conjunt de regnes dirigits per un monarca. El que va fer el Borbó fóu la centralització de tot el territori en un únic regne: "El Reino de España". La resta de regnes desapareguèren, i s'imposà un sol model homogeneïtzador: "El Reino de España". Per tant el Regne de Castella (qui tenia el monopoli d'Amèrica) desapareix... i qualsevol persona del Reino (siga catalana, africana, filipina...) estava regit per les mateixes lleis.

      2- Sobre el desenvolupament de l'indústria catalana, tinc un dubte: per què altres focus com Màlaga o Astúries van fracassar mentre que els 50 kilómetres al voltant de Barcelona van triomfar?

      3- Esclavització, clar. Però com a catalano-valenciana no m'avergonisc. Al cap i a la fí, esclavists han sigut: tots els fenicis, els grecs, els romans, els mongols, els otomans (que irrumpien a les costes valencianes per segrestar gent i vendre-la; tot un maldecap per a Carles V). El tràfic d'esclaus era d'allò més normal per aquella época, és un anacronisme criticar-lo amb la moral de hui en dia.

      4- Eixa colaboració mútua entre la burgesia catalana i el govern central de Madrid era lògica a uns segles on el motor de la societat era l'ideari revolucionari, no l'identitat nacional. Jo ho veig com un pacte: "Nosotros tenemos industria, y os vamos a financiar. Pero a cambio, queremos que vosotros, que tenéis Policía y Ejército, nos protejáis de los disturbios obreros".

      5- Letònia era un dels territoris més odiats per Stalin, però hi va concentrar grans inversions industrials. Una cosa era l'odi contra el nacionalisme letó, i una altra cosa era el fet que Letònia ja era una potència d'energia hidroeléctrica i fabricació d'oli vegetal. Era més económic potenciar la existent indústria letona que crear una nova a qualsevol racó de Sibèria. ANÀLOGAMENT, pel Franquisme fóu més económic invertir a una zona on ja hi havia alguna cosa a desenvolupar (Catalunya) que una zona on s'havia de partir desde zero (Castella). Així s'explica allò de la SEAT.

      6- Al punt anterior, afegisc que hi havia catalans i catalanes de classe mitjana que, com a mal menor, preferien a Franco que a la República d'Azaña. El Bando Nacional, al menys, no prohibía a la gent assitir a misa o fer negocis com vulgués.

      7- Un apunt: en matèria cultural, no ens ha tocat de mort ni el Comte-Duc d'Olivares, ni Felip V, ni Franco... sino la gran onada immigratòria de gent de la Castella rural durant 1950-1980. Ja al segle XVI, fa 500 anys, Nicolás Maquiavelo ja explicava com una cultura no es destrueix amb armes, sino amb una sustitució demogràfica. A l'Espanya castellanocéntrica no li calen lleis per fer-nos desaparèixer: el fet de que hagem esdevingut minoria demogràfica al nostre propi territori és 1.000 vegades més determinant que la llei més cruenta.

      8- Gràcies per aclarir-me el cas lleonés.

      Insistisc: m'ha agradat l'article per que n'ha donat una altra visió.

      Eliminar
    6. Només et comentaré alguns punts per falta d'informació o bé per què ja ho has dit tu tot.

      1) Això desmunta del tot la teoria de que se'ns hagi tractat com una colònia. (No dic que tu en siguis seguidora d'aquesta teoria, però si ho són molts independentistes.)

      2) A Málaga ho desconec però la indústria asturiana depenia de la seva situació propera a mines de carbó. En deixar-se de banda el carbó asturià per la seva poca eficiència energètica el principal motiu d'existència de la indústria asturiana es va perdre. Tot i aixó no oblidem que l'eix industrial Gijón-Oviedo-Avilés és dels més importants d'Espanya.

      3) Només ho comentava perquè he tingut converses en que l'altre conversant no era capaç de mirar l'època amb perspectiva i es sentien insultats (no acabo d'entendre per què) de manera que la conversa s'acabava desvirtuant.

      7) No és determinant. Ahir mateix al punt de la cadena on em vaig acostar vaig sentir parlar gairebé en la mateixa proporció castellà i català. Això pot evidenciar o bé que: a) no tothom a la cadena era independentista. O b) ser fill de no catalans (no m'agrada generalitzar, que sigui algú espanyol i no català no vol dir ser castellà, va venir també molta gent d'Andalusia, Galícia, Extremadura o les províncies lleoneses) no significa no ser catalanista. I em decanto més aviat per la b).

      D'altra banda, encara que fos cert que això ha annihilat el catalanisme (que com dic, al meu parer no ho és) la culpa la té la burgesia catalana. La gran majoria de gent no catalana que va venir a Catalunya a treballar a la creixent indústria no ho va fer venint a l'aventura. Venien amb un contracte de treball ja signat des de la seva regió d'origen. Era la burgesia catalana qui anava a buscar mà d'obra barata fora de Catalunya, tot i saber les conseqüències que podia portar i que per sort no han sigut greus i més aviat enriquidores per la cultura catalana (fins a cert punt, però això ja és debatible).

      Eliminar
    7. P.D.: Gràcies per la teva opinió sobre l'article. És enriquidora.

      Eliminar
  3. M'ha agradat molt l'article, enhorabona. Per últim...

    La vida del diàleg i de ser "espanyols amb igualdat de drets" ha demostrat ser impossible. Igual que els americans de les 13 col.lònies: George Washington, Thomas Jefferson, Thomas Payne, John Hancock, Patrick Henry:
    - Primer, intentaren ser britànics amb igualdat de tracte.
    - Segon, se'n adonaren de que allò era impossible i l'única via era l'independència.

    Anàlogament, els catalans ja em provat ser espanyols, però no és possible: "España es una espada con el filo en todas partes, y el mango en Castilla." Això no ho diguè un separatista català, sino un filòsof madrileny.

    Salutacions!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Jo em considero espanyol i català i com a tal intento solucionar els problemes de Catalunya. Una part d'aquests problemes venen dels governs que tenim, que més preocupats ( i espero que no em neguis això) en mantenir-se al poder, que a solucionar aquests problemes en donen tota la culpa a la resta d'Espanya. És cert, que una part d'aquests problemes venen de la relació amb el govern central, però, ¿de veritat ens podem creure que els governants de Catalunya no tenen CAP culpa de la situació econòmica i social a Catalunya? De veritat hem de creure que només hi ha dues opcions: ser català i dir que tota la culpa la té Espanya, o dir que la culpa és de Catalunya i llavors ser un mal català?

      No, jo trobo que no només hi ha dos opcions. Hi ha una tercera, culpar del que s'ha de culpar al govern català i culpar del que s'ha de culpar al govern espanyol. Sóc català i sóc espanyol, i per ser un bon català i defensar Catalunya he de ser un bon espanyol i criticar Espanya en el que se l'ha de criticar, que obviament, no és en tot.

      De fet, que em diguis que aquesta frase es d'un filòsof madrileny (em podries dir qui? Ortega y Gasset potser?) fa que em donis la raó en part. Doncs mentre existeixi gent a Espanya que s'adoni d'aquestes coses quedarà una part d'Espanya a la que dir: "Mireu! Aquesta és la Espanya que vull!".

      Si un dia arribés i em trovés que no hi ha ningú que em digui "Tienes razón" fora de les fronteres catalanes, i m'adonés que tots els espanyols volen castellanitzar-nos, potser em plantejaria ser independentsita. Però mentre hi hagi gent que em doni la raó i pensi que Espanya són les Espanyes i que hi ha tantes Espanyes com cultures a part de la castellana, mentre hi hagi gent així, continuaré dient que vull millorar Catalunya millorant Espanya.

      Eliminar
    2. La espasa d'Espanya la trencarem amb un martell.

      Sobre l'article i el seu creador, ets un mentider, dir que Casanova lluitava per Ecsspanya és un insult a la història de Catalunya, i si tu insultes a Catalunya jo puc dir-te per exemple, fill de puta botifler.

      Eliminar
    3. Per anònim, deixant de banda que caus en els insults barats, en els quals jo no cauré. Endevina qui va dir això:

      «Es confia, que tothom, com a veritables fills de la Patria, amants de la llibertat, acudirà als llocs assenyalats, per tal de vessar gloriosament la seva sang i la seva vida per seu Rei, pel seu honor i per la llibertat de tota Espanya.»

      Premi, Rafael Casanova.

      Eliminar